Vacances i contemplació.

Descobrir el que ens envolta, tasca agradable i saludable.

Encara que és habitual que portin bastanta dedicació prèvia i alguna tensió davant de tantes decisions que a vegades s'han de prendre, quasi tots nosaltres desitgem que arribin les vacances, amb la molt comuna finalitat de desconnectar, fer un parèntesi en les obligacions laborals o acadèmiques, trencar amb la rutina o, en el seu cas, desplegar-ne una altra de més agradable i, sobretot, descansar. Des d'aquestes pàgines proposarem una cosa diferent: dedicar unes poques hores d'alguns dies de vacances a la contemplació. La paraula ens sona, d'entrada, poc atractiva, i fins i tot contradictòria amb el nostre modus vivendi: l'associem a no fer res, a estar a la parra o a la vida espiritual i abstreta dels monjos. El diccionari defineix contemplar com "aplicar la ment a un objecte material o espiritual amb atenció i particular afecte". La proposta és la següent: realitzar exercicis de recuperació d'equilibri emocional aprofitant les vacances. Vivim de pressa, i molt preocupats per treballar amb eficàcia i amb bons resultats per a poder progressar econòmicament o, almenys, obtindre uns ingressos que ens permetin cobrir les nostres despeses i descansar, per tal de poder continuar treballant. És un cercle viciós i vertiginós, i la societat en què vivim ens mou a anhelar constantment el que no tenim i a fixar el desig com un gran motiu (a vegades, inconscient) de la nostra existència. Aquesta distància entre el que posseïm i el que desitgem crea una tensió que pot generar frustració, l'origen de la insatisfacció permanent i de certes neurosis que minen el nostre benestar emocional. Circular a aquesta velocitat vital és perillós per al nostre equilibri personal, perquè quasi no dediquem temps al que ens oferix gran satisfacció (aquest passeig, aquesta conversa relaxada, aquesta reflexió a fons i sense presses, aquest deixar passar dolçament el temps mirant l'horitzó...), per a la degustació i el gaudiment del que posseïm, del que no costa diners ni esforç, perquè ja és davant nostre: els objectes, els paissatges i els éssers humans que ens envolten. Però el perniciós és que les coses que aconseguim, lamentablement, de vegades deixen d'interessar-nos en la mesura que ja les posseïm, perquè passen a ésser objectes col·leccionats, els devorem o els arraconem sense gaudir-los en tota la plenitud. I el pitjor és que en molts casos mantenim la mateixa actitud amb les persones: el costum i la rutina fan que els éssers estimats perdin la capacitat d'estimular-nos, de sorprendre'ns, i passen a ésser gairebé un element inert més de tot el que ens envolta. I només percebem la importància dels nostres familiars i amics quan ens falten. En això no canviem, per molt que transcorrin els anys.
La contemplació, un agradable fre.
Aquesta desraó de la velocitat vertiginosa que alguns imprimim a les nostres vides pot tenir un contrapunt en la mesura que siguem capaços de frenar amb temps, d'aturar-nos per a contemplar. I les vacances són una gran oportunitat per a entrenar-se en esta saludable pràctica. Contemplar és redescobrir coses i persones com si fós la primera vegada que les veiem i sentim, adonar-se del món exterior, entrar en contacte sensorial profund amb objectes i éssers, aquí i ara: el que veig, sento, toco, oloro, palpo, assaboreixo... Però també podem aplicar la contemplació al món interior. El que sento a la meva pell, les tensions musculars, els moviments, les manifestacions físiques dels sentiments i emocions, les sensacions de molèstia o les agradables. Aprofitar les vacances per a redescobrir la vida és la millor forma de recuperar tant de temps perdut en aquest viatge de tensions i esforços rutinaris que no ens porta enlloc. Perquè la felicitat i l'equilibri personal són dins de nosaltres, i hem de treballar per a descobrir-los i alimentar-los, amb l'ajuda de tot el que ens envolta: els paisatges, els objectes, els animals i, sens dubte, el principal: les persones.
Estratègies per a la contemplació:

Vegem uns senzills exercicis a practicar per vacances. La contemplació, com a element necessari per a l'equilibri emocional i la salut mental.
Escoltar el propi cos. Comença per estirar-te a terra, a l'aire lliure o a casa. Tanca els ulls i posa’t en contacte amb el teu cos. Estàs còmode? Mira si pots posar-te encara més còmode, canviant la teva posició. Ara prèn consciència de la teva respiració. Perceb tots els detalls de la teva respiració. Sent com l'aire es mou a través del teu nas o boca i coll avall, i dins dels teus pulmons. Nota ara com hi ha pensaments i imatges que interferixen i es creuen amb les sensacions físiques de la teva respiració. No detinguis els pensaments i centret en la teva respiració. Quan la teva atenció comenci a perdre's, torna a enfocar-la cap a les sensacions físiques de la teva respiració. Para ara atenció al teu cos. De quines parts som conscients? I de quines en som menys? Un moviment, un sentiment, una imatge, poden desenvolupar-se a partir d'allò on estàs enfocant l'atenció. Permet aquest canvi sense interferir-lo. Deixa el teu cos fer el que vulgui i permet que succeeixi el que vulgui succeïr. Continua cinc o deu minuts i fixa’t què ocórrer a partir d'aquest enfocament de la teva atenció.
Escoltar el que ens envolta. Mira al teu voltant i adona’t de tot el que t'envolta. Posa’t en contacte amb cada cosa i permet que cada una et parli d'ella mateixa i de la seva relació amb tu. Prent-te uns minuts per permetre que les coses del teu entorn et parlin. Atén aquests missatges. Podràs adonar-te de l'efecte que et produïxen aquelles coses quan abans no te n’hauries adonat i fés el teu ambient més còmode i amable. Els objectes personals, la roba, els mobles, els paisatges urbans habituals esperen que els redescobrim i els contemplem. I que dimensionem tota la capacitat de significació que han tingut per a nosaltres i per a altres persones.
Redescobrir les persones. Comptant amb la seva aprovació, posa’t davant d'algú molt pròxim a tu i mira’l a la cara durant uns minuts, tractant de percebre en tota la seva integritat física aquesta persona. Adona’t dels seus trets, formes, pell i textura, ulls, boca, cabells, gestos. Pregunta’t què saps realment d'aquesta persona. Si la coneixes o si simplement creus que la coneixes. Si saps les seves preferències, els seus pensaments, les seves habilitats, les seves virtuts, els seus defectes. Rebobina i, fent una ullada als records, rememora com va aparèixer a la teva vida, i de quina manera aquesta trobada pot haver incidit en la teva forma de ser i la teva vida. Pensa què voldries dir-li si aquesta fós l'última oportunitat de fer-ho. Valora si mereix la pena deixar per a un altre moment, que potser no arribarà mai, transmetre-li aquestes qüestions importants que algun dia hauries de comunicar-li.

-
Extret de la Revista Consumer

El greu problema del "Chiki-chiki".

Article extret del Diari Avui. Sílvia Barroso.

-

Mentre a Catalunya ens escalfem el cap amb la pèrdua de pes del catalanisme, amb CiU fent llenya de l'arbre caigut d'ERC i els dirigents d'ERC fent equilibris per no fer llenya ells, a Espanya tenen un problema realment greu: els eurofans desaproven la cançó triada per a Eurovisó. El Chiki-chiki té enemics, que deuen ser els últims éssers del planeta que es prenen seriosament el concurs amb més caspa de tots els concursos que es fan i es desfan. Els fans espanyols descontents prefereixen la representant d'Andorra, la catalana Gisela. Però el país dels Pirineus també està immers en una polèmica eurovisiva: el ministre de Cultura en persona ha criticat la decisió de la seva televisió pública de fer cantar a Gisela una cançó en anglès amb una única frase en català, llengua oficial del Principat. Es veu que el català no és prou comercial i que la televisió pública, a Andorra, és independent. Veient el patir de dues nacions amb Estat, nosaltres hauríem de callar i acompanyar-les en el sentiment: a Espanya pel seu mal gust i a Andorra perquè comparteix amb nosaltres una llengua minoritzada. I a totes dues perquè s'entesten a participar en astracanades.

Evangelització radiofònica.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

Al despatx tinc una ràdio petita que engego cada matí, una mica abans de les vuit en punt, just per sentir la introducció del Jordi Basté al seu programa “El món a RAC1”. La freqüència sempre està sintonitzada al 99.2. Avui, en engegar-la, s’ha produït una cosa si més no curiosa: de l’aparell en sortien cants eclesiàstics, resos monòtons, sermons llargs i avorrits que m’han retornat a un dia concret de la infància, un dia en que, asseguda en un banc de fusta, els ulls se’m aclucaven i la veu de l’home, a qui la meva àvia escoltava amb devota atenció, s’allunyava i s’allunyava...
No era el monòleg del Basté, per suposat, que acostuma a tenir més ritme. Era una emisora anomenada Radio María que, després he sabut, emet a la freqüència 99.5 de la FM, just entre RAC1 i Catalunya Ràdio a Tarragona i que m’impedia completament escoltar la primera.

Resignada, l’he escoltat una bona estona i m’ha sorprès el missatge que hi prediquen: proposen la fe catòlica i l’evangelització a partir de repetides i monòtones lectures de l’evangeli, de visites a certes escoles de l’estat espanyol on les mares dels nens canten oracions religioses, de monòlegs interminables llegits per capellans que s’entrebanquen en parlar. Però m’ha sorprès més encara, veure a través de la seva pàgina web, que és una emissora molt extensa i extesa, que té freqüències assignades a tot el territori espanyol i que en volen sol.licitar més a través d’una recollida de signatures on s’expressen de la següent manera:

“Es imprescindible que Radio María consiga licencias para mejorar y extender la emisión por todo el territorio nacional. Vivimos cierta situación de provisionalidad que podría perjudicar seriamente la vida de nuestra radio. Por ello solicitamos su colaboración. Queremos trasmitir a nuestras administraciones la utilidad de esta radio como un servicio público, una herramienta necesaria para muchos ciudadanos. Para ello hemos concebido una campaña de recogida de firmas con el fin de apoyar las solicitudes y que sepan cuántas personas quieren Radio Maria.”

Servei públic??? No en tenim prou de fonamentalismes catòlics, islàmics o del signe que siguin? No n’hi ha prou de predicar mentides torturant la raó sistemàticament i convencent així la gent més dèbil?

Ni la religió hauria de formar part de la vida pública, ni l’administració hauria de donar facilitats per la difusió de missatges fonamentalistes. I tant de bò aquesta situació de provisionalitat que viu l’emissora es transformi en situació de tancament i jo pugui sentir RAC1 cada dia.

Alfonso Guerra i la "Niña" de Rajoy.

Per riure una mica:

http://es.youtube.com/watch?v=KuyILcifZ84


http://es.youtube.com/watch?v=VGiBf-f-1jo


.

La vergonya de Mis i Mr Espanya.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

En un món on la intel.ligència hauria d’anar a l’alça, el que hi va és l’audiència televisiva d’un concurs de bellesa. La ridiculització personificada de la raça humana atrau, curiosament, els mateixos humans que no som capaços de discernir entre bellesa i sexisme: Val més que els altres qui té un cos estupend i una mirada seductora? Està clar que així ho interpreta l’audiència, que no els organitzadors de l’acte ni els futurs contractistes dels guanyadors que són simplement empresaris i aniran ampliant les seves arques.

Els científics afirmen que la nostra raça no ha arribat al seu punt màxim d’evolució i, a aquest pas, jo diria que tardarà molt a apropar-s’hi. Mentre, Mis. i Mr. Espanya s’aniran embutxacant quantitats desorbitades d’euros, exhibint el seu cos (no se’ls demana res més) i altres persones, moltes treballadores de sol a sol, s’ho miraran des de casa pensant com arribar a final de mes.
La paradoxa és servida.

-