Escrit per: Iolanda Anglès (Publicat a 'El Vallenc' el 02.05.08)
-
Es ven terreny. De mig quilòmetre quadrat. Inclou torre construïda amb materials de primera qualitat, interiors de marbre i or, vint habitacions i molts més banys. Sistema de seguretat, guàrdia personal a cada porta de l’estança; majordoms i cuiners a disposició. Terreny amb jardins i jardiners inclosos, camp de futbol, museus que esguarden moltes de les obres pictòriques més valorades de la terra i un llarg etzètera. Raó: Santa Seu.
A qui no l’hi vindria de gust viure en una caseta com aquesta? Parlo de la Ciutat del Vaticà; estat format única i exclusivament per resguardar la Santa Seu; parlo d’un país amb Govern propi, amb capritxets com la utilització d’euros d’encunyadura diferent als de la resta de la Comunitat Europea, que només utilitzen les quatre-centes cinquanta persones que hi viuen.
La Ciutat del Vaticà és plena de despeses absurdes, de catòlics que viuen en abundància i es regeixen per les seves pròpies normes: En matèria de drets humans, per exemple, la Santa Seu és present en molts dels organismes de la Carta Internacional de Drets Humans però no té ni firmats ni ratificats la Convenció Internacional i el Protocol Facultatiu sobre l’el.liminació de totes las formes de discriminació contra la dona, o el segon Protocol Facultatiu destinat a abolir la pena de mort; entre d’altres. Rancieja, put a dictadura, però tot i així [aquesta immensitat de caseta es financia gràcies als acords, els Concordats, que la Santa Seu té amb molts estats.
Sembla talment que vivim al segle dinou que política i església encara han d’anar agafades de bracet. Ja és hora que l’estat sigui laic, també de fets i no només de paraula i que l’església es financiï sola.
Ateu és qui creu que Déu no existeix. Agnòstic és qui dubta de l’existència d’un Déu per la complexitat comprensiva de tot allò que va més enllà de nosaltres; la frase tant típica de “si no ho veig no m’ho crec” però deixant la porta oberta a la probabilitat.
Jo no sé si decantar-me per una banda o per l’altra, però si he de pensar en probabilitats, m’inclino més per creure en la vida més enllà del nostre planeta. Fóra pràcticament absurd que, tant infinit com creiem que és l’univers, hi estiguéssim sols. Un Déu? Tot depen de si les altres formes de vida han superat el nostre nivell d’intel.ligència. Podem veure com un Déu un ésser més intel.ligent que nosaltres? És molt probable. Potser això mateix els va passar als nostres avantpassats. Fa uns dies Stephen Hawking deia: “la vida primitiva és molt comuna i la vida intel.ligent és molt escassa, alguns dirien que encara no existeix a la terra”. El meu Déu podria ser, a estones, Stephen Hawking però no aquell en el que l’església s’empara per captar fidels. No m’agrada creure cegament en res que pugui intuïr que intenten imposar-me perquè a partir del moment que hi ha una imposició hi ha un interès material, econòmic, que no m’encaixa amb l’altruïsme del que tanta gala fa la rel.ligió catòlica.
Parlo d’aquesta com podria parlar de qualsevol de les religions del món. Totes es basen en imposicions sectàries; totes tenen caps visibles, que viuen com reis, a qui seguir, a qui adorar; i normes estrictes per infondre por a qui hi cau de quatre grapes. Potser les religions ajuden certes persones, potser hi ha feligresos bons, que dediquen la seva vida a ajudar als altres, però no és excusa perquè la religió encara tingui tanta influència en aquelles persones que no hi creiem, no és excusa perquè cada dia, al món, hi ha moltes persones perjudicades a causa de la religió en comparació amb les que en surten beneficiades.
Si no som més intel.ligents és perquè els nostres avantpassats van basar la seva vida en normes inmenjables. I molts de nosaltres continuem volent que els nostres fills aprenguin a resar gairebé alhora que aprenen a escriure. Un fre a mirar més enllà de les creences imposades. Per mi, estaques a la roda de l’evolució.
A qui no l’hi vindria de gust viure en una caseta com aquesta? Parlo de la Ciutat del Vaticà; estat format única i exclusivament per resguardar la Santa Seu; parlo d’un país amb Govern propi, amb capritxets com la utilització d’euros d’encunyadura diferent als de la resta de la Comunitat Europea, que només utilitzen les quatre-centes cinquanta persones que hi viuen.
La Ciutat del Vaticà és plena de despeses absurdes, de catòlics que viuen en abundància i es regeixen per les seves pròpies normes: En matèria de drets humans, per exemple, la Santa Seu és present en molts dels organismes de la Carta Internacional de Drets Humans però no té ni firmats ni ratificats la Convenció Internacional i el Protocol Facultatiu sobre l’el.liminació de totes las formes de discriminació contra la dona, o el segon Protocol Facultatiu destinat a abolir la pena de mort; entre d’altres. Rancieja, put a dictadura, però tot i així [aquesta immensitat de caseta es financia gràcies als acords, els Concordats, que la Santa Seu té amb molts estats.
Sembla talment que vivim al segle dinou que política i església encara han d’anar agafades de bracet. Ja és hora que l’estat sigui laic, també de fets i no només de paraula i que l’església es financiï sola.
Ateu és qui creu que Déu no existeix. Agnòstic és qui dubta de l’existència d’un Déu per la complexitat comprensiva de tot allò que va més enllà de nosaltres; la frase tant típica de “si no ho veig no m’ho crec” però deixant la porta oberta a la probabilitat.
Jo no sé si decantar-me per una banda o per l’altra, però si he de pensar en probabilitats, m’inclino més per creure en la vida més enllà del nostre planeta. Fóra pràcticament absurd que, tant infinit com creiem que és l’univers, hi estiguéssim sols. Un Déu? Tot depen de si les altres formes de vida han superat el nostre nivell d’intel.ligència. Podem veure com un Déu un ésser més intel.ligent que nosaltres? És molt probable. Potser això mateix els va passar als nostres avantpassats. Fa uns dies Stephen Hawking deia: “la vida primitiva és molt comuna i la vida intel.ligent és molt escassa, alguns dirien que encara no existeix a la terra”. El meu Déu podria ser, a estones, Stephen Hawking però no aquell en el que l’església s’empara per captar fidels. No m’agrada creure cegament en res que pugui intuïr que intenten imposar-me perquè a partir del moment que hi ha una imposició hi ha un interès material, econòmic, que no m’encaixa amb l’altruïsme del que tanta gala fa la rel.ligió catòlica.
Parlo d’aquesta com podria parlar de qualsevol de les religions del món. Totes es basen en imposicions sectàries; totes tenen caps visibles, que viuen com reis, a qui seguir, a qui adorar; i normes estrictes per infondre por a qui hi cau de quatre grapes. Potser les religions ajuden certes persones, potser hi ha feligresos bons, que dediquen la seva vida a ajudar als altres, però no és excusa perquè la religió encara tingui tanta influència en aquelles persones que no hi creiem, no és excusa perquè cada dia, al món, hi ha moltes persones perjudicades a causa de la religió en comparació amb les que en surten beneficiades.
Si no som més intel.ligents és perquè els nostres avantpassats van basar la seva vida en normes inmenjables. I molts de nosaltres continuem volent que els nostres fills aprenguin a resar gairebé alhora que aprenen a escriure. Un fre a mirar més enllà de les creences imposades. Per mi, estaques a la roda de l’evolució.
