Màrqueting bancari.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

Avui he recollit la correspondència. Entre les cartes hi havia un sobre amb una pòlissa d’assegurances de la Caixa de Catalunya que feia uns dies esperava. Una assegurança de llar vinculada obligatòriament a la hipoteca que tinc en aquesta entitat. L’he obert i he llegit atentament les condicions explicitades al contracte. Tot bé excepte quan he arribat a l’última pàgina on se m’indicava la quota anual a pagar. Deu euros més que l’any anterior. De noranta-sis que en pagava ara n’havia de pagar cent sis.

El tema no m’hauria tocat el que no sona si no fós perquè fa un mes aproximadament vaig rebre una carta de la mateixa Caixa de Catalunya explicant-me que l’entitat canviava de filial asseguradora i que, per tant, l’assegurança de llar, que fins aquell moment havia tingut contractada amb la filial Catalana Occident, si no deia el contrari, se’m canviaria per una assegurança amb millors prestacions i mateix import anual de la nova filial ASCAT Assegurances.

Qui no acceptaria aquestes condicions si només es tractava d’un canvi burocràtic intern de Caixa Catalunya i a sobre me’n beneficiava? Així que no vaig dir res i, il.lusa de mi, vaig confiar que tot aniria com em prometien. Però avui m’he adonat que no hi ha anat. He trucat al banc i ha començat el periple: m’han dit que havia de trucar a la central. Ho he fet. A la central que havia de trucar a la meva oficina i ho he tornat a fer. A la meva oficina que havia de trucar a la filial asseguradora. També ho he fet. I a la filial asseguradora que havia de tornar a trucar a la meva oficina. És imaginable la cara d’idiota que l’hi queda a una a la cinquena trucada i per deu euros.

Quan he aconseguit tornar a parlar amb la persona amb qui havia parlat la primera vegada, m’ha insinuat que per buscar aquesta informació havia de domiciliar la meva nòmina a la Caixa de Catalunya. Vaja que em demanava favor per favor però sense estar-ne en condicions. Així que, indignada, l’hi he dit que jo ingresso els diners on em dona la gana, que ja faig prou tenint una hipoteca i un pla d’estalvi al seu banc i que només faltaria que per donar-me una informació sobre la qual en tinc tot el dret legal, i després d’haver-me pres el pèl amb la ditxosa carta, em posés condicions.

M’ha trucat al cap de cinc minuts explicant-me els motius pels quals m’havien pujat la pòlissa i havent esgarrapat uns euros de l’import final. Però el més interessant és que aquell llop ferotge s’havia convertit en un cadellet espantat amb por de perdre una clienta.

Hi ha mètodes de màrqueting empresarial que realment ratllen la il.legalitat i perjudiquen la salut.

Nena.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

Farà setze anys que treballo al mateix despatx. Quan hi vaig entrar en tenia disset. El meu cap se’m dirigia sempre anomenant-me “nena”. En aquell temps no hi donava més importància que la de constatar que em considerava petita: “Nena, fes un pressupost que he de marxar”. I jo, tot i que m’incomodava una mica sentir-ho perquè em veia gran ja, un cop havia acabat la feina ho oblidava. Pensava que m’havia de resignar i comprendre-ho. Han passat gairebé setze anys. El meu cap va anar deixant enrere el tracte de “nena” i ara em dóna l’ordre directament: “fes això o allò altre”. Preferiria que m’ho demanés per favor o afegint-hi el meu nom de pila però, ja se sap, ell és així: construeix una escala de dos esglaons i es situa al de dalt deixant-me a mi al de baix. Hi ha qui no sap manar si no és així. En tot cas va ser com un alliberament que em donés permís per créixer.

Avui, ha entrat al despatx amb un altre home, mudat i ben clenxat, s’han assegut a la taula de reunions i han començat a parlar. Quan havien passat cinc minuts i sense ni tan sols mirar-me als ulls, ha dit “Nena, posa grapes a la màquina” allargant el braç amb la grapadora a la mà.

No ha gosat mirar-me als ulls. Sabia que l’hi hauria caigut la cara de vergonya perquè el cas és que ara, molt probablement, ho diu amb una altra connotació.

I què hi farem... qui paga mana.

-

Internet, sexe fàcil i infidelitat.

Escrit per: Iolanda Anglès

-
No cal basar-se amb gaires estudis per saber que les pàgines més buscades a internet són les que ofereixen contactes de sexe i pornografia: Fotos, videos, xats, fòrums, etc... Queda ben clara la llei de l’oferta i la demanda.

Aquest tipus de relació amb internet ha canviat el comportament sexual de moltes persones amb parella perquè els atrau la possibilitat real de portar les seves fantasies a terme. La majoria són homes que busquen satisfacció immediata o anar més enllà i sortir de la rutina.

Amb internet s’han facilitat, de manera incongruent, els mitjans per aconseguir i oferir sexe gratuït, ja sigui real o virtual, a qualsevol hora, a qualsevol lloc i de manera anònima. I aquests mitjans han ajudat a potenciar la infidelitat, que s’ha establert, incomprensiblement, gairebé com un valor més d’aquesta societat masclista on vivim.

Però el més significatiu és el consum de pornografia i pràctica del sexe amb tracte cada vegada més degradant cap la dona: Internet està ple de vídeos, fotos i pel.lícules on es pega, s’escup, es viola (vull pensar que de manera aparent), etc... a les dones. Com més s’hi esclavitza la dona, com més vulnerable se la mostra, més nombre de visites tenen. Prova de l’instint masclista imperant encara en moltes persones.

Hi ha dones que no enténen per què la parella ha canviat el seu comportament sexual; a vegades les pressionen per anar més enllà d’on estan disposades a arribar, i sino ho busquen a un altre lloc, perquè han vist o experimentat tantes coses amb l’ajuda d’internet que han perdut el respecte a l’interior i a l’exterior de la dona; molts homes ja no senten desig perquè els ha quedat anul.lat per la immediatesa d'aconseguir el que volen i quan volen. Han desaprès a desitjar la parella i a respectar-la a causa d’aquesta relació malaltissa d’internet i sexe a la carta.

Hi ha un buit en la regulació de les lleis que afecten internet. Com en la majoria de casos, la societat avança més ràpidament que les lleis i això permet que es creïn situacions indesitjables.

Jo estic convençuda que arribarà un dia en que, d’una manera o altra, es moderaran les pàgines d’internet d’aquestes característiques perquè la dignitat de la dona no en surti malparada. I és que la nostra llibertat comença on acaba la dels altres. Llàstima que molts homes no siguin capaços de canviar-ho per ells mateixos i deixar enrere aquest instint masclista que d'uns anys cap aquí tant perjudica el futur de les parelles.

9 anys sense Carles Sabater.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

Com una llosa pesada i extranyíssima, aquella notícia ens va traumatitzar a moltes persones. Mai havia tingut un sentiment de pèrdua com aquell. Mai, fins aquell moment, m’havia plantejat la possibilitat de la mort de manera tant visceral, tant conscient. La impotència era la tònica general i l’emoció incontrolable el que es respirava dos mesos després al seu homenatge al Palau.
Cada any, el mateix dia, des del record continua sorprenent-me la notícia. Per mi sempre hi haurà un abans i un després d’aquell dia.

-

http://es.youtube.com/watch?v=YZtqDwg6CUQ

La prostitució és una forma de vida desitjable?

Article escrit per Victoria Sau, Amelia Valcárcel, Celia Amorós, Teresa Gisbert, Rosa Cobo, Inmaculada Montalbán i Alicia Miyares. Diari El País.

-

A ningú li agrada parlar de la prostitució, ni tampoc que es faci visible en les nostres vides. No obstant això, moltes persones que no la contemplen en l’horitzó del desitjable per a elles mateixes, no tenen objeccions a manifestar que la prostitució pugui ser una manera de vida per a algunes “dones” i una manera d'oci per a molts homes. Ara bé, és la prostitució una opció vital semblant a qualsevol altre treball?

-

Certament és una manera de vida per als “empresaris del sexe” que busquen la normalització legal i social dels seus diners. Perquè no hauríem d’oblidar que la prostitució és el tercer negoci en beneficis i que una part substancial d’aquest negoci reposa en “l’economia criminal”. Està comprovat que al voltant del món de la prostitució es produeïx un augment del tràfic de drogues, la delinqüència i altres delictes.

-

També la prostitució és la manera de vida de les màfies que trafiquen amb dones. És un fet que prostitució, tracta i tràfic de dones estan íntimament relacionats. Les dades són persistents i adonen de quin és el mapa d’origen i social d’aquestes dones: a Espanya més del 90% de les dones dedicades a la prostitució són immigrants en situació irregular; més de mig milió de dones i nenes són víctimes d’aquest fenomen. Aquesta única dada, el volum de tràfic d’éssers humans, serveix per a desbaratar qualsevol pretensió d’honorabilitat “per a traficants i empresaris del sexe”. Avui sabem que sense tràfic de dones la prostitució a Espanya no seria un negoci. Poques són en el present les dones espanyoles abocades a la prostitució per vulnerabilitat o exclusió social. La realitat és que, quan en una societat augmenten els espais d’igualtat i el nivell de vida, disminueïx dràsticament el nombre de dones del propi país que es dedica a la prostitució.
-

Vulnerabilitat, marginació i pobresa són les causes que duen a la prostitució, no les seves conseqüències. La prostitució cursa amb la feminització de la pobresa. Les dones del tercer món vénen als nostres països per la pobresa dels seus. Vénen al primer món, encoratjades o enganyades per les màfies de traficants, per a millorar la seva vida i, no obstant això, acaben dintre de la prostitució com horitzó vital. La majoria no surten d’aquest món també per la pobresa, perquè han de mantenir i cuidar a la seva família, perquè han de pagar deutes a qui les està explotant. Busquem on busquem és el rostre de la pobresa i la indefensió el que podem veure en els de totes aquestes dones explotades i traficades. Regularitzar la prostitució les ajudaria? Holanda i Alemanya que han optat per això estan comprovant que el tràfic i la prostitució clandestina s’han intensificat. Per tant, si el que es vol és ajudar a aquestes dones i no el tornar respectables a les màfies, que no sembla un objectiu seriós de política alguna, el que ha de fer-se és realitzar programes d’inclusió social, abordar polítiques d’igualtat que frenin o evitin la vulnerabilitat, pobresa i marginació. Aquest és el món real.

-

Però a més, el fet que la prostitució existeixi, no vol dir que hagi de seguir existint. Anem al millor dels mons possibles: pot argumentar-se que en un món ideal, sense explotació, sense tràfic, algunes dones podrien lliurement voler prostituir-se. Ara com ara aquest món no existeix ni duu aspecte. Però encara si s’arribés a tan improbable marc, caldria recordar que no sempre el consentiment legitima una pràctica, ni de bon tros la converteix en un treball. Les màfies, però també algunes persones ben-intencionades, insisteixen molt en la vinculació de consentiment i treball. No està de més recordar que això és una fal·làcia. Mai que una manera de vida sigui triada suposa que aquesta manera de vida sigui automàticament desitjable.
-

Pot, per exemple, un individu lliure desitjar ser esclau? No podem descartar-ho. Converteix això a l’esclavitud en una pràctica recomanable? Segur que no. L’esclavitud va ser abolida i quan això va succeïr molts esclaus van plorar. No sempre consentir o fins i tot voler legitima el que es fa ni a qui ho fa. El consentiment no converteix en treballs a una gran varietat d’activitats. La prostitució no és cap bon model de relació laboral, ni de relació entre homes i dones. Si fins i tot ho prenguéssim per un instant de debò, quin model de relació laboral seria? Un que col·lisionaria frontalment amb la nostra normativa en matèria de drets laborals. Caldria acceptar aquest treball quan no aparegués un preferit en primer lloc? Tindria cursos de formació i reciclatge? Aquestes preguntes poden provocar fins a un somriure, no obstant això, són severes i pertinents. Els treballs són així.

-

Hi ha un estigma i ningú pot negar-lo, però qualsevol regulació enviaria a la societat un missatge equivocat, perquè contindria una dimensió pedagògica. La llei educa a la ciutadania. Desitgem educar a les nostres filles i fills que la prostitució és una activitat acceptable? Desitgem transmetre’ls que comprar o vendre’s és un model pertinent de relació entre els sexes? Podem desitjar això i alhora mantenir la noció mínima de ciutadania i igualtat? Aquest breu repàs ens duu a compartir les conclusions de l’informe proposat per la Comissió Mixta Congrés-Senat dels Drets de la Dona. Sembla bastant encertat i prudent que aquesta Comissió, que ha escoltat tots els arguments i escoltat totes les posicions, s’hagi decantat per rebutjar que la prostitució sigui una manera de vida desitjable i acceptable.

El que no compren els diners.

En el bloc del Toni Ibáñez (creador de la catosfera) hi he trobat aquest escrit que l'hi han passat i que m’ha agradat. Aquí us el deixo:
-
With money you can buy a house but not a home.
With money you can buy a clock but not time.
With money you can buy a bed but not sleep.
With money you can buy a book but not knowledge.
With money you can buy a doctor but not good health.
With money you can buy a position but not respect.
With money you can buy blood but not life.
With money you can buy sex but not love.

-
http://entrellum.blogspot.com

+ Informació = - Manipulació.

Continuant amb el tema...

-

Escrit per: Iolanda Anglès

-

No m’agrada que els líders del PP em creguin tant idiota com per empassar-me certs titulars electoralistes. I encara menys que, algunes persones, es deixin manipular i s’empassin aquestes promeses amb patates. Per aconseguir-ho, per suposat, es valen de la demagògia. Formen frases curtes i impactants; quan per comprendre el fenomen complex de la immigració fan falta moltes paraules, més paciència, ganes d’informar-se i més ganes de reflexionar. Fa falta dedicar-hi part del nostre temps. Temps que molta gent no està disposada a gastar per adquirir més coneixement.

És necessari que la immigració legal s’integri (com s’haurien hagut d’integrar més persones de les que ho van fer, arribades a Catalunya amb l’onada migratòria espanyola dels anys seixanta i altres descendents d’aquestes persones) perquè molts ni tan sols s’hi esforcen; és necessari que es respectin els drets humans, però que els respectin tant immigrants com autòctons (Tant poc m’agrada que un immigrant no vulgui parlar amb mi perquè sóc una dona com que un home del país em falti al respecte pel mateix motiu). Però també és necessari, a la vegada, que ens acostumem a conviure amb la immigració.
Què ha de ser primer, l’ou o la gallina? Moltes persones esperem que primer s’integrin per acceptar-los. Segurament la societat més evolucionada hauria d’aprendre a acceptar la menys evolucionada, perquè tenim més recursos psíquics per fer-ho. I passaran anys, dècades, abans no s’integrin plenament (És qüestió d’evolució i l’evolució necessita temps).

Però estaria bé que els partits polítics féssin front comú per gestionar un problema que en realitat mai ha estat polític sino social i ideessin un pla molt seriós d’integració a gran escala.

Parlo de la immigració legal perquè és l’única acceptada al nostre país. Els motius pels quals hi ha tanta immigració il.legal s’escapen al meu enteniment i vull pensar que em falta informació per comprendre’ls.

Les relacions humanes són més complexes del que creiem i els polítics haurien d’ajudar a comprendre-les i no a complicar-les més convertint-les en un joc de pre-campanya que ens treu a molts de polleguera.

I qui comença sempre...?

La frontera de l'univers.

No seria raonable que hi hagués més éssers vius a l'univers?

http://es.youtube.com/watch?v=PCZxfDC1rNM&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=SYdyu5qErSY&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=o8HUXzW4Sw8&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=aDVKxQSFgsU&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=jgykteIclWA&feature=related

Immigració musulmana.

Escrit per: Iolanda Anglès

-

Musulmà: Adepte de l’Islam.
Islam: Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.

Sóc partidària de pensar que tots els extrems són dolents. La dificultat en aquesta societat es troba sempre en saber on són els límits d’aquests extrems, perquè per unes persones són en un punt i per altres molt més enllà. Per definir-los jo penso que n’hi hauria prou atenent-nos al sentit comú i a allò que alguns filòsofs argumenten i anomenen realitat i que va més enllà de la veritat de cadascú.
La veritat de la persona amb qui he hagut de tractar avui, per suposat, no s’adiu gens a la realitat. És per tant extremista. Però ser plenament objectiva requereix una gran dosi d’humilitat i, sobretot, de tranquil.litat. I avui, la meva, s’ha vist alterada:

Treballo d’administrativa en una empresa. Avui, com un fet ocasional, he estat al taulell d’entrada atenent els clients amb la venda de recanvis.
El fet és que ha entrat un home musulmà. Quan ha obert la porta l’he mirat als ulls i l’hi he dit ‘hola’; ell, molt seriós, m’ha evitat la mirada i no m’ha tornat la salutació. S’ha apropat al taulell i, encara sense mirar-me, l’hi he demanat què volia. Ho he fet en català. I, només en aquell moment, l’home ha gosat mirar-me als ulls amb despreci; això sí, sense obrir boca. Senyal que he hagut d’interpretar com que no m’entenia.
La meva indignació ha augmentat per moments, no perquè no m’entengués sino per la seva manera, desconsiderada, de fer-m’ho saber; per la seva manera d’ignorar-me o més ben dit, de com l’hi molestava no poder-me ignorar definitivament perquè era l’única persona que en aquell moment podia atendre’l.
L’hi he preguntat, ara en castellà, què volia i, evitant de nou la meva mirada, i amb cara de pocs amics, s’ha limitat a dir-me: “Hay algun hombre por aquí?”

!!!

Què se n’ha fet dels drets humans??? Quan al nostre país encara hi ha massa gent que, per desgràcia, se’ls passa pel folre, ens topem amb alguns musulmans (creients i practicants) que ignoren el més bàsic; l’escencial article 1 que diu que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”

No em considero racista, però em sembla que hi ha uns límits dels que parlava abans. I penso que estaria bé que aquells que ens governen es regíssin pel sentit comú i tinguéssin més en compte la realitat a l’hora de gestionar certa immigració.
Almenys avui ho penso així.