Escrit per: Iolanda Anglès
-
Musulmà: Adepte de l’Islam.
Islam: Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Sóc partidària de pensar que tots els extrems són dolents. La dificultat en aquesta societat es troba sempre en saber on són els límits d’aquests extrems, perquè per unes persones són en un punt i per altres molt més enllà. Per definir-los jo penso que n’hi hauria prou atenent-nos al sentit comú i a allò que alguns filòsofs argumenten i anomenen realitat i que va més enllà de la veritat de cadascú.
La veritat de la persona amb qui he hagut de tractar avui, per suposat, no s’adiu gens a la realitat. És per tant extremista. Però ser plenament objectiva requereix una gran dosi d’humilitat i, sobretot, de tranquil.litat. I avui, la meva, s’ha vist alterada:
Treballo d’administrativa en una empresa. Avui, com un fet ocasional, he estat al taulell d’entrada atenent els clients amb la venda de recanvis.
El fet és que ha entrat un home musulmà. Quan ha obert la porta l’he mirat als ulls i l’hi he dit ‘hola’; ell, molt seriós, m’ha evitat la mirada i no m’ha tornat la salutació. S’ha apropat al taulell i, encara sense mirar-me, l’hi he demanat què volia. Ho he fet en català. I, només en aquell moment, l’home ha gosat mirar-me als ulls amb despreci; això sí, sense obrir boca. Senyal que he hagut d’interpretar com que no m’entenia.
La meva indignació ha augmentat per moments, no perquè no m’entengués sino per la seva manera, desconsiderada, de fer-m’ho saber; per la seva manera d’ignorar-me o més ben dit, de com l’hi molestava no poder-me ignorar definitivament perquè era l’única persona que en aquell moment podia atendre’l.
L’hi he preguntat, ara en castellà, què volia i, evitant de nou la meva mirada, i amb cara de pocs amics, s’ha limitat a dir-me: “Hay algun hombre por aquí?”
Islam: Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Sóc partidària de pensar que tots els extrems són dolents. La dificultat en aquesta societat es troba sempre en saber on són els límits d’aquests extrems, perquè per unes persones són en un punt i per altres molt més enllà. Per definir-los jo penso que n’hi hauria prou atenent-nos al sentit comú i a allò que alguns filòsofs argumenten i anomenen realitat i que va més enllà de la veritat de cadascú.
La veritat de la persona amb qui he hagut de tractar avui, per suposat, no s’adiu gens a la realitat. És per tant extremista. Però ser plenament objectiva requereix una gran dosi d’humilitat i, sobretot, de tranquil.litat. I avui, la meva, s’ha vist alterada:
Treballo d’administrativa en una empresa. Avui, com un fet ocasional, he estat al taulell d’entrada atenent els clients amb la venda de recanvis.
El fet és que ha entrat un home musulmà. Quan ha obert la porta l’he mirat als ulls i l’hi he dit ‘hola’; ell, molt seriós, m’ha evitat la mirada i no m’ha tornat la salutació. S’ha apropat al taulell i, encara sense mirar-me, l’hi he demanat què volia. Ho he fet en català. I, només en aquell moment, l’home ha gosat mirar-me als ulls amb despreci; això sí, sense obrir boca. Senyal que he hagut d’interpretar com que no m’entenia.
La meva indignació ha augmentat per moments, no perquè no m’entengués sino per la seva manera, desconsiderada, de fer-m’ho saber; per la seva manera d’ignorar-me o més ben dit, de com l’hi molestava no poder-me ignorar definitivament perquè era l’única persona que en aquell moment podia atendre’l.
L’hi he preguntat, ara en castellà, què volia i, evitant de nou la meva mirada, i amb cara de pocs amics, s’ha limitat a dir-me: “Hay algun hombre por aquí?”
!!!
Què se n’ha fet dels drets humans??? Quan al nostre país encara hi ha massa gent que, per desgràcia, se’ls passa pel folre, ens topem amb alguns musulmans (creients i practicants) que ignoren el més bàsic; l’escencial article 1 que diu que “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”
No em considero racista, però em sembla que hi ha uns límits dels que parlava abans. I penso que estaria bé que aquells que ens governen es regíssin pel sentit comú i tinguéssin més en compte la realitat a l’hora de gestionar certa immigració.
Almenys avui ho penso així.
