Possiblement hauràs sentit parlar de l'arquitectura d'Antoni Gaudí, de les platges de la Costa Brava, de la festa d'Eivissa, del Futbol Club Barcelona, del jugador de l'NBA Pau Gasol, de les Falles de València o de la lluita d'aquesta terra per aconseguir la seva llibertat.
Els Països Catalans, on ets ara, estan formats pel Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears -territoris sota l'administració de l'Estat espanyol- i la Catalunya Nord -a l'Estat francès-.
Així doncs, a continuació tens l'oportunitat de conèixer breument un punt de vista desconegut de la realitat catalana. Una història silenciada per Espanya. Ets en un país que lluita des de fa segles pels seus drets i la seva llibertat.
.
Països Catalans.
.
L'extensió de Catalunya és de 69.823 quilòmetres quadrats, un territori més extens que Albània, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Luxemburg i Suïssa, entre d'altres. Actualment els Països Catalans tenen més d'11 milions d'habitants.
Els Països Catalans es troben dividits administrativament per l'Estat espanyol en tres regions: Principat de Catalunya (quatre províncies), País Valencià (tres províncies) i les Illes Balears (una província). A França, la Catalunya Nord constitueix la major part del departament dels Pirineus Orientals. Aquest departament és part de la regió Llenguadoc-Rosselló. A més, al nord del Principat s'hi troba Andorra, Estat lliure i autònom políticament.
.
La Senyera: la nostra bandera.
·
El senyal dels pals (la bandera de les quatre barres) apareix per primer cop damunt de l'escut de Ramon Berenguer IV (segle XII). Es tractava d'un senyal de llinatge. Però el país, a poc a poc, se'l va anar fent seu, fins a esdevenir una de les primeres banderes nacionals. Així doncs, la bandera catalana és una de les ensenyes més antigues d'Europa.
La seva exhibició en públic ha estat sancionada i perseguida pels diferents regnats i governs espanyols durant molts anys.
.
L'Estelada: la bandera de la llibertat.
.
L'estelada, nascuda l'any 1928 és la bandera que simbolitza la lluita per la llibertat. El triangle blau representa el cel blau de la humanitat i en el centre llueix l'estel blanc que representa els anhels de Catalunya de poder decidir el seu futur com a poble.
L'any 1969 apareix l'estelada amb l'estel vermell i el triangle groc, de tendència socialista-marxista.
Actualment les dues banderes les fan servir indistintament diferents organitzacions, col·lectius i partits polítics dels Països Catalans.
.
El Català: la nostra llengua.
.
La llengua catalana és l'exponent més clar que som una nació i un dels nostres trets distintius com a poble. La nostra llengua, que prové del llatí vulgar, a partir del segle XIII es va consolidar en l'administració, la literatura i la ciència.
Des del regnat de Jaume I, el català s'expandeix per tots els racons de la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, límits geogràfics dels territoris que componen els Països Catalans. Durant segles, la llengua catalana va ser l'única llengua privada, pública i oficial de tota la Nació Catalana.
Amb la desaparició de l'Imperi Romà, el llatí va donar pas a noves llengües. Així, al segle VIII, es considera que neixen les llengües denominades romàniques. I entre aquestes, el català.
Tot i ser la llengua originària del país, el català ha estat perseguit pels estats espanyol i francès per mitjà de prohibicions, decrets reials, dictadures, governs i regnats que han tingut un objectiu únic i comú: eliminar el fet diferencial i intentar l'assimilació de Catalunya a Espanya.
Actualment, l'ús oficial del català és compartit amb el castellà als Països Catalans, excepte a la Catalunya Nord, on no té cap estatus d'oficialitat. A Andorra, el català sempre ha estat idioma únic i oficial.
Tot i la seva oficialitat, el català és agredit contínuament i el seu coneixement és voluntari segons la Constitució espanyola mentre que el francès o el castellà s'han de conèixer obligatòriament.
.
Història d'una resistència.
.
L'any 1640 es va iniciar la Guerra dels Segadors. Catalunya va lluitar contra les pretensions annexionistes de França i el centralisme castellà i la presència del seu exèrcit al nostre país, prenent-lo com a base d'operacions. La guerra va comportar la derrota de Catalunya i la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) pel qual les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i l'Alta Cerdanya passaven a dependre de França. Tot allò que era català va quedar sense cap reconeixement ni dret.
Anys més tard, entre el 1707 i el 1714, Catalunya es va enfrontar al rei castellà Felip V de Borbó, en l'anomenada Guerra de Successió. La derrota que van patir els nostres avantpassats va portar definitivament l'annexió dels Països Catalans al Regne de Castella -a Espanya- i va perdre la seva llibertat i independència. Un cop Felip V va guanyar la guerra, es van promulgar decrets al País Valencià, a les Illes Balears i al Principat de Catalunya. Amb aquests reglaments es va iniciar una nova etapa de profundes i nefastes repercussions en la història política i lingüística dels Països Catalans: es va abolir el règim jurídic propi, van desaparèixer totes les institucions d'autogovern, es van imposar les lleis de Castella, es va prohibir l'ús del català en la vida pública i oficial i un llarg etcètera de mesures dràstiques que tot i que van ser aplicades amb duresa i repressió no van aconseguir anihilar la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya.
L'any 1939, el triomf del cop d'estat del dictador feixista Francisco Franco, va suposar de nou la pèrdua de les llibertats i institucions pròpies dels Països Catalans que s'havien recuperat tímidament a principis de la dècada dels anys trenta del segle XX. Des de 1939 fins a 1975 es va portar a terme de nou una forta repressió contra la cultura i, sobretot, contra la llengua catalana. El català va desaparèixer de tots els organismes públics, se'n va prohibir l'ús i es va privar l'ensenyament del català a l'escola. Les institucions culturals de la Generalitat (Govern autònom de Catalunya) foren clausurades.
A petició del dictador Francisco Franco, el president de Catalunya escollit democràticament per votació dels ciutadans de Catalunya, Lluís Companys, va ser capturat i lliurat a Espanya per la Gestapo, l'estiu de 1940. A Madrid va ser interrogat i torturat salvatgement. Finalment, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a Barcelona, el 15 d'octubre de 1940. El president Companys va donar la vida amb un exemple de patriotisme, de lleialtat a Catalunya: amb els peus descalços, per estar en contacte amb la terra catalana, va morir cridant "Per Catalunya!".
La persecució contra tot allò que fes referència a la catalanitat va ser criminal i absoluta: els himnes, els escuts i les banderes pròpies també van ser prohibits. Les biblioteques van ser "depurades" i els llibres en català, cremats o confiscats, així com els arxius. El castellà es va imposar en tots els serveis públics i com a única llengua. Es va obligar a canviar els noms de persones, associacions, establiments, carrers i ciutats. Només es podia usar la llengua catalana en la vida familiar. Aquelles persones que van mostrar signes de catalanitat o d'haver estat membres del Govern català escollit per la voluntat popular van ser empresonades, assassinades o van haver-se d'exiliar.
.
Sabies que...?
.
...la bandera catalana -quatre barres vermelles en fons groc- és de les més velles d'Europa....
...Catalunya era un país independent i lliure fins l'any 1714....
...la crueltat dels espanyols va arribar a l'extrem d'exposar durant 12 anys el cap tallat d'un dels principals generals de la resistència catalana de 1715 -Moragues- per infondre la por entre la població catalana....
...la llengua catalana ha estat sistemàticament perseguida i boicotejada pels governants espanyols des de 1714....
...el primer bombardeig sobre població civil a Europa el van patir els ciutadans de Barcelona i en van morir milers....
...l'arquitecte modernista Antoni Gaudí va ser perseguit i detingut per parlar en català....
...Josep Sunyol, President del Futbol Club Barcelona, va ser afusellat sense judici a Guadarrama (Espanya), per l'exèrcit de Franco l'any 1936....
...i que també durant aquells anys al voltant de 150.000 catalans van ser empresonats en camps de concentració o presons, sovint improvisades....
...el President legítim de Catalunya, Lluís Companys, va ser detingut pels Nazis a Bretanya, lliurat a l'Estat espanyol, empresonat, torturat i afusellat l'any 1940 per un batalló de l'Exèrcit espanyol, l'únic President democràticament elegit executat a Europa als anys 40....
...al camp de concentració de Mauthausen van morir milers de catalans i catalanes que Franco va condemnar com a "no espanyols"...
...Franco va robar de Catalunya i d'altres àrees republicanes ocupades, tots els documents de les seves institucions oficials, ajuntaments, sindicats i partits democràtics per al seu escrutini policial i encara no s'han retornat. Estan retinguts a Salamanca en contra dels criteris de l'UNESCO....
...durant el franquisme (1939-1975), als Països Catalans, 95.000 ciutadans van ser jutjats per consells de guerra sota acusacions de caire polític. Van ser executades unes 12.000 persones i 200.000 es van veure obligades a exiliar-se....
...Amnistia Internacional, el comitè especial contra la tortura de l'ONU i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa denuncien habitualment la pràctica de la tortura a l'Estat espanyol així com la impunitat amb què es mouen els seus responsables....
...l'Estat espanyol ha estat denunciat per torturar independentistes el 1992 i està essent jutjat pel Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Una sentència anterior del mateix Tribunal ja va condemnar Espanya a indemnitzar independentistes catalans per haver estat jutjats sense garanties....
...si mai es revisa la situació de Gibraltar respecte l'Estat espanyol i la Gran Bretanya, també s'hauria de revisar la situació de Catalunya envers Espanya, perquè el mateix Tractat postbèl.lic en dicta els destins d'ençà de 1714.
.
L'autodeterminació, un dret desitjat per un poble però negat pels opressors.
·
Catalunya té un dret natural, històric i polític, reconegut internacionalment a les nacions: l'autodeterminació. Si la voluntat de les catalanes i els catalans és anar més enllà de l'autonomia, té dret a la plena independència de la seva organització política i govern. Les autoritats franceses i espanyoles han comès incomptables injustícies històriques. En aquest greuge és on es troba, en gran mesura, el fonament moral de la independència nacional de Catalunya. Amb els actuals estats espanyol i francès, Catalunya sempre tindrà el dret de reclamar la llibertat nacional, del tot lícita i injustament negada.
Avui dia, Espanya i França són considerats estats democràtics en el concert internacional. Però això no significa que Catalunya visqui en democràcia. Ni la Constitució francesa ni l'espanyola recullen el dret a l'autodeterminació. El dret a la lliure determinació és un acte pel qual un poble decideix el seu destí polític. Aquest dret col·lectiu està per sobre de totes les lleis i constitucions, per sobre de les institucions. De la mateixa manera que ni cap persona, ni organisme ni estat pot negar el dret a viure, tampoc es pot negar el dret d'un poble a decidir el seu futur en llibertat.
A la Nació Catalana no se li permet decidir el seu futur. Se li nega la possibilitat de tenir les seves pròpies institucions nacionals i fer sentir la seva veu en les internacionals. Se li imposa la legalitat espanyola i francesa. Se li imposen l'espanyol i el francès mentre decreix dia a dia l'ús del català al carrer. Se li nega poder competir esportivament amb equip propi i sota la seva bandera tot i que és una reconeguda potència esportiva a nivell mundial.Som moltes i molts les catalanes i els catalans que creiem necessari el reconeixement de Catalunya com a poble sobirà. Que sigui la paraula del poble, de la gent, la que marqui lliurement un horitzó de futur en convivència, pau i tolerància.
És per això que la nostra opció independentista és democràtica. Volem tenir dret a decidir per viure en plena llibertat i com a estat independent, just i solidari.
“L’única lluita que es perd és la que s’abandona".
Extret de www.independencia.cat
