Crits ofegats i paraules.
Escrit per: Iolanda Anglès
Com vaig llegir un dia al bloc de Sílvia Tarragona: No m’agrada la gent neutral. No m’agraden aquells que no s’impliquen, que no es mullen, que sembla que no tinguin valors ni ideals. No m’agrada qui diu que passa de moltes coses perquè, normalment, acaba sucumbit per les mentides i manipulacions varies i allunyat de la veritat.
M’agrada la gent honesta, que s’implica, que opina, que pensa, que es mou, que evoluciona, que reflexiona, que creix dia a dia, que vol créixer més, que no es limita; la gent que sap que no ho sap tot, però que cada dia aprèn i millora.
Em declaro feminista i independentista i em vé molt de gust posar el dit a la llaga; feminista perquè la igualtat entre homes i dones està més lluny del que algunes persones creuen; perquè, a vegades, voldria cridar i manifestar-me contra algunes grans injustícies masclistes i contra petites actituds quotidianes, que no per quotidianes se’ls hauria de donar menys importància.
I independentista perquè, senzillament, em sento molt diferent de la resta de persones d’aquest que diuen és el meu país: Espanya. Quan llegeixo aquesta paraula no m'hi sento identificada, sento rebuig. No em calen gaires explicacions, una se sent com se sent i jo em sento només catalana i la resta em molesta.
Com vaig llegir un dia al bloc de Sílvia Tarragona: No m’agrada la gent neutral. No m’agraden aquells que no s’impliquen, que no es mullen, que sembla que no tinguin valors ni ideals. No m’agrada qui diu que passa de moltes coses perquè, normalment, acaba sucumbit per les mentides i manipulacions varies i allunyat de la veritat.
M’agrada la gent honesta, que s’implica, que opina, que pensa, que es mou, que evoluciona, que reflexiona, que creix dia a dia, que vol créixer més, que no es limita; la gent que sap que no ho sap tot, però que cada dia aprèn i millora.
Em declaro feminista i independentista i em vé molt de gust posar el dit a la llaga; feminista perquè la igualtat entre homes i dones està més lluny del que algunes persones creuen; perquè, a vegades, voldria cridar i manifestar-me contra algunes grans injustícies masclistes i contra petites actituds quotidianes, que no per quotidianes se’ls hauria de donar menys importància.
I independentista perquè, senzillament, em sento molt diferent de la resta de persones d’aquest que diuen és el meu país: Espanya. Quan llegeixo aquesta paraula no m'hi sento identificada, sento rebuig. No em calen gaires explicacions, una se sent com se sent i jo em sento només catalana i la resta em molesta.
Obro aquest bloc, precisament, per manifestar-me virtualment, per transformar aquests crits ofegats en paraules, per deixar constància que penso com penso, perquè tothom qui em vulgui conèixer ho faci i per sentir-me una mica més propera a totes aquelles persones, homes i dones, que pensen com jo.
La idea del bloc em va sorgir després d’una discussió acalorada amb els companys de feina a qui, aplegats en un racó, els hi queia la baba mirant la foto d’una noia nua d’un calendari. Els comentaris convertien la dona, als seus ulls, en un objecte sexual preuat. Només uns minuts després, llegint La Vanguardia, em va caure a les mans un artícle que, precisament, parlava d’aquest tema i que subscric personalment. I del qual n’abstrec una frase que resumeix clarament el meu pensament: “L'alliberació sexual no passa per ensenyar tetes i culs. I deixar de ser sexistes no consisteix en que ells ensenyin el pito. Això no és alliberar-se, es destapar-se però de forma sexista perquè provoca discriminació al valorar la persona només pels seus atributs sexuals.”
Començo amb aquest artícle i n’aniré afegint a mesura que passin els dies, a més de reflexions personals que intercalaré. Espero que us agradi.
La idea del bloc em va sorgir després d’una discussió acalorada amb els companys de feina a qui, aplegats en un racó, els hi queia la baba mirant la foto d’una noia nua d’un calendari. Els comentaris convertien la dona, als seus ulls, en un objecte sexual preuat. Només uns minuts després, llegint La Vanguardia, em va caure a les mans un artícle que, precisament, parlava d’aquest tema i que subscric personalment. I del qual n’abstrec una frase que resumeix clarament el meu pensament: “L'alliberació sexual no passa per ensenyar tetes i culs. I deixar de ser sexistes no consisteix en que ells ensenyin el pito. Això no és alliberar-se, es destapar-se però de forma sexista perquè provoca discriminació al valorar la persona només pels seus atributs sexuals.”
Començo amb aquest artícle i n’aniré afegint a mesura que passin els dies, a més de reflexions personals que intercalaré. Espero que us agradi.
