Escrit per: Iolanda Anglès
-
Avui he recollit la correspondència. Entre les cartes hi havia un sobre amb una pòlissa d’assegurances de la Caixa de Catalunya que feia uns dies esperava. Una assegurança de llar vinculada obligatòriament a la hipoteca que tinc en aquesta entitat. L’he obert i he llegit atentament les condicions explicitades al contracte. Tot bé excepte quan he arribat a l’última pàgina on se m’indicava la quota anual a pagar. Deu euros més que l’any anterior. De noranta-sis que en pagava ara n’havia de pagar cent sis.
El tema no m’hauria tocat el que no sona si no fós perquè fa un mes aproximadament vaig rebre una carta de la mateixa Caixa de Catalunya explicant-me que l’entitat canviava de filial asseguradora i que, per tant, l’assegurança de llar, que fins aquell moment havia tingut contractada amb la filial Catalana Occident, si no deia el contrari, se’m canviaria per una assegurança amb millors prestacions i mateix import anual de la nova filial ASCAT Assegurances.
Qui no acceptaria aquestes condicions si només es tractava d’un canvi burocràtic intern de Caixa Catalunya i a sobre me’n beneficiava? Així que no vaig dir res i, il.lusa de mi, vaig confiar que tot aniria com em prometien. Però avui m’he adonat que no hi ha anat. He trucat al banc i ha començat el periple: m’han dit que havia de trucar a la central. Ho he fet. A la central que havia de trucar a la meva oficina i ho he tornat a fer. A la meva oficina que havia de trucar a la filial asseguradora. També ho he fet. I a la filial asseguradora que havia de tornar a trucar a la meva oficina. És imaginable la cara d’idiota que l’hi queda a una a la cinquena trucada i per deu euros.
Quan he aconseguit tornar a parlar amb la persona amb qui havia parlat la primera vegada, m’ha insinuat que per buscar aquesta informació havia de domiciliar la meva nòmina a la Caixa de Catalunya. Vaja que em demanava favor per favor però sense estar-ne en condicions. Així que, indignada, l’hi he dit que jo ingresso els diners on em dona la gana, que ja faig prou tenint una hipoteca i un pla d’estalvi al seu banc i que només faltaria que per donar-me una informació sobre la qual en tinc tot el dret legal, i després d’haver-me pres el pèl amb la ditxosa carta, em posés condicions.
M’ha trucat al cap de cinc minuts explicant-me els motius pels quals m’havien pujat la pòlissa i havent esgarrapat uns euros de l’import final. Però el més interessant és que aquell llop ferotge s’havia convertit en un cadellet espantat amb por de perdre una clienta.
Hi ha mètodes de màrqueting empresarial que realment ratllen la il.legalitat i perjudiquen la salut.
El tema no m’hauria tocat el que no sona si no fós perquè fa un mes aproximadament vaig rebre una carta de la mateixa Caixa de Catalunya explicant-me que l’entitat canviava de filial asseguradora i que, per tant, l’assegurança de llar, que fins aquell moment havia tingut contractada amb la filial Catalana Occident, si no deia el contrari, se’m canviaria per una assegurança amb millors prestacions i mateix import anual de la nova filial ASCAT Assegurances.
Qui no acceptaria aquestes condicions si només es tractava d’un canvi burocràtic intern de Caixa Catalunya i a sobre me’n beneficiava? Així que no vaig dir res i, il.lusa de mi, vaig confiar que tot aniria com em prometien. Però avui m’he adonat que no hi ha anat. He trucat al banc i ha començat el periple: m’han dit que havia de trucar a la central. Ho he fet. A la central que havia de trucar a la meva oficina i ho he tornat a fer. A la meva oficina que havia de trucar a la filial asseguradora. També ho he fet. I a la filial asseguradora que havia de tornar a trucar a la meva oficina. És imaginable la cara d’idiota que l’hi queda a una a la cinquena trucada i per deu euros.
Quan he aconseguit tornar a parlar amb la persona amb qui havia parlat la primera vegada, m’ha insinuat que per buscar aquesta informació havia de domiciliar la meva nòmina a la Caixa de Catalunya. Vaja que em demanava favor per favor però sense estar-ne en condicions. Així que, indignada, l’hi he dit que jo ingresso els diners on em dona la gana, que ja faig prou tenint una hipoteca i un pla d’estalvi al seu banc i que només faltaria que per donar-me una informació sobre la qual en tinc tot el dret legal, i després d’haver-me pres el pèl amb la ditxosa carta, em posés condicions.
M’ha trucat al cap de cinc minuts explicant-me els motius pels quals m’havien pujat la pòlissa i havent esgarrapat uns euros de l’import final. Però el més interessant és que aquell llop ferotge s’havia convertit en un cadellet espantat amb por de perdre una clienta.
Hi ha mètodes de màrqueting empresarial que realment ratllen la il.legalitat i perjudiquen la salut.
