Escrit per: Iolanda Anglès
-
En un món on la intel.ligència hauria d’anar a l’alça, el que hi va és l’audiència televisiva d’un concurs de bellesa. La ridiculització personificada de la raça humana atrau, curiosament, els mateixos humans que no som capaços de discernir entre bellesa i sexisme: Val més que els altres qui té un cos estupend i una mirada seductora? Està clar que així ho interpreta l’audiència, que no els organitzadors de l’acte ni els futurs contractistes dels guanyadors que són simplement empresaris i aniran ampliant les seves arques.
Els científics afirmen que la nostra raça no ha arribat al seu punt màxim d’evolució i, a aquest pas, jo diria que tardarà molt a apropar-s’hi. Mentre, Mis. i Mr. Espanya s’aniran embutxacant quantitats desorbitades d’euros, exhibint el seu cos (no se’ls demana res més) i altres persones, moltes treballadores de sol a sol, s’ho miraran des de casa pensant com arribar a final de mes.
La paradoxa és servida.
Els científics afirmen que la nostra raça no ha arribat al seu punt màxim d’evolució i, a aquest pas, jo diria que tardarà molt a apropar-s’hi. Mentre, Mis. i Mr. Espanya s’aniran embutxacant quantitats desorbitades d’euros, exhibint el seu cos (no se’ls demana res més) i altres persones, moltes treballadores de sol a sol, s’ho miraran des de casa pensant com arribar a final de mes.
La paradoxa és servida.
-
