Descobrir el que ens envolta, tasca agradable i saludable.
Encara que és habitual que portin bastanta dedicació prèvia i alguna tensió davant de tantes decisions que a vegades s'han de prendre, quasi tots nosaltres desitgem que arribin les vacances, amb la molt comuna finalitat de desconnectar, fer un parèntesi en les obligacions laborals o acadèmiques, trencar amb la rutina o, en el seu cas, desplegar-ne una altra de més agradable i, sobretot, descansar. Des d'aquestes pàgines proposarem una cosa diferent: dedicar unes poques hores d'alguns dies de vacances a la contemplació. La paraula ens sona, d'entrada, poc atractiva, i fins i tot contradictòria amb el nostre modus vivendi: l'associem a no fer res, a estar a la parra o a la vida espiritual i abstreta dels monjos. El diccionari defineix contemplar com "aplicar la ment a un objecte material o espiritual amb atenció i particular afecte". La proposta és la següent: realitzar exercicis de recuperació d'equilibri emocional aprofitant les vacances. Vivim de pressa, i molt preocupats per treballar amb eficàcia i amb bons resultats per a poder progressar econòmicament o, almenys, obtindre uns ingressos que ens permetin cobrir les nostres despeses i descansar, per tal de poder continuar treballant. És un cercle viciós i vertiginós, i la societat en què vivim ens mou a anhelar constantment el que no tenim i a fixar el desig com un gran motiu (a vegades, inconscient) de la nostra existència. Aquesta distància entre el que posseïm i el que desitgem crea una tensió que pot generar frustració, l'origen de la insatisfacció permanent i de certes neurosis que minen el nostre benestar emocional. Circular a aquesta velocitat vital és perillós per al nostre equilibri personal, perquè quasi no dediquem temps al que ens oferix gran satisfacció (aquest passeig, aquesta conversa relaxada, aquesta reflexió a fons i sense presses, aquest deixar passar dolçament el temps mirant l'horitzó...), per a la degustació i el gaudiment del que posseïm, del que no costa diners ni esforç, perquè ja és davant nostre: els objectes, els paissatges i els éssers humans que ens envolten. Però el perniciós és que les coses que aconseguim, lamentablement, de vegades deixen d'interessar-nos en la mesura que ja les posseïm, perquè passen a ésser objectes col·leccionats, els devorem o els arraconem sense gaudir-los en tota la plenitud. I el pitjor és que en molts casos mantenim la mateixa actitud amb les persones: el costum i la rutina fan que els éssers estimats perdin la capacitat d'estimular-nos, de sorprendre'ns, i passen a ésser gairebé un element inert més de tot el que ens envolta. I només percebem la importància dels nostres familiars i amics quan ens falten. En això no canviem, per molt que transcorrin els anys.
La contemplació, un agradable fre.
Aquesta desraó de la velocitat vertiginosa que alguns imprimim a les nostres vides pot tenir un contrapunt en la mesura que siguem capaços de frenar amb temps, d'aturar-nos per a contemplar. I les vacances són una gran oportunitat per a entrenar-se en esta saludable pràctica. Contemplar és redescobrir coses i persones com si fós la primera vegada que les veiem i sentim, adonar-se del món exterior, entrar en contacte sensorial profund amb objectes i éssers, aquí i ara: el que veig, sento, toco, oloro, palpo, assaboreixo... Però també podem aplicar la contemplació al món interior. El que sento a la meva pell, les tensions musculars, els moviments, les manifestacions físiques dels sentiments i emocions, les sensacions de molèstia o les agradables. Aprofitar les vacances per a redescobrir la vida és la millor forma de recuperar tant de temps perdut en aquest viatge de tensions i esforços rutinaris que no ens porta enlloc. Perquè la felicitat i l'equilibri personal són dins de nosaltres, i hem de treballar per a descobrir-los i alimentar-los, amb l'ajuda de tot el que ens envolta: els paisatges, els objectes, els animals i, sens dubte, el principal: les persones.
Estratègies per a la contemplació:
Vegem uns senzills exercicis a practicar per vacances. La contemplació, com a element necessari per a l'equilibri emocional i la salut mental.
Escoltar el propi cos. Comença per estirar-te a terra, a l'aire lliure o a casa. Tanca els ulls i posa’t en contacte amb el teu cos. Estàs còmode? Mira si pots posar-te encara més còmode, canviant la teva posició. Ara prèn consciència de la teva respiració. Perceb tots els detalls de la teva respiració. Sent com l'aire es mou a través del teu nas o boca i coll avall, i dins dels teus pulmons. Nota ara com hi ha pensaments i imatges que interferixen i es creuen amb les sensacions físiques de la teva respiració. No detinguis els pensaments i centret en la teva respiració. Quan la teva atenció comenci a perdre's, torna a enfocar-la cap a les sensacions físiques de la teva respiració. Para ara atenció al teu cos. De quines parts som conscients? I de quines en som menys? Un moviment, un sentiment, una imatge, poden desenvolupar-se a partir d'allò on estàs enfocant l'atenció. Permet aquest canvi sense interferir-lo. Deixa el teu cos fer el que vulgui i permet que succeeixi el que vulgui succeïr. Continua cinc o deu minuts i fixa’t què ocórrer a partir d'aquest enfocament de la teva atenció.
Escoltar el que ens envolta. Mira al teu voltant i adona’t de tot el que t'envolta. Posa’t en contacte amb cada cosa i permet que cada una et parli d'ella mateixa i de la seva relació amb tu. Prent-te uns minuts per permetre que les coses del teu entorn et parlin. Atén aquests missatges. Podràs adonar-te de l'efecte que et produïxen aquelles coses quan abans no te n’hauries adonat i fés el teu ambient més còmode i amable. Els objectes personals, la roba, els mobles, els paisatges urbans habituals esperen que els redescobrim i els contemplem. I que dimensionem tota la capacitat de significació que han tingut per a nosaltres i per a altres persones.
Redescobrir les persones. Comptant amb la seva aprovació, posa’t davant d'algú molt pròxim a tu i mira’l a la cara durant uns minuts, tractant de percebre en tota la seva integritat física aquesta persona. Adona’t dels seus trets, formes, pell i textura, ulls, boca, cabells, gestos. Pregunta’t què saps realment d'aquesta persona. Si la coneixes o si simplement creus que la coneixes. Si saps les seves preferències, els seus pensaments, les seves habilitats, les seves virtuts, els seus defectes. Rebobina i, fent una ullada als records, rememora com va aparèixer a la teva vida, i de quina manera aquesta trobada pot haver incidit en la teva forma de ser i la teva vida. Pensa què voldries dir-li si aquesta fós l'última oportunitat de fer-ho. Valora si mereix la pena deixar per a un altre moment, que potser no arribarà mai, transmetre-li aquestes qüestions importants que algun dia hauries de comunicar-li.
Encara que és habitual que portin bastanta dedicació prèvia i alguna tensió davant de tantes decisions que a vegades s'han de prendre, quasi tots nosaltres desitgem que arribin les vacances, amb la molt comuna finalitat de desconnectar, fer un parèntesi en les obligacions laborals o acadèmiques, trencar amb la rutina o, en el seu cas, desplegar-ne una altra de més agradable i, sobretot, descansar. Des d'aquestes pàgines proposarem una cosa diferent: dedicar unes poques hores d'alguns dies de vacances a la contemplació. La paraula ens sona, d'entrada, poc atractiva, i fins i tot contradictòria amb el nostre modus vivendi: l'associem a no fer res, a estar a la parra o a la vida espiritual i abstreta dels monjos. El diccionari defineix contemplar com "aplicar la ment a un objecte material o espiritual amb atenció i particular afecte". La proposta és la següent: realitzar exercicis de recuperació d'equilibri emocional aprofitant les vacances. Vivim de pressa, i molt preocupats per treballar amb eficàcia i amb bons resultats per a poder progressar econòmicament o, almenys, obtindre uns ingressos que ens permetin cobrir les nostres despeses i descansar, per tal de poder continuar treballant. És un cercle viciós i vertiginós, i la societat en què vivim ens mou a anhelar constantment el que no tenim i a fixar el desig com un gran motiu (a vegades, inconscient) de la nostra existència. Aquesta distància entre el que posseïm i el que desitgem crea una tensió que pot generar frustració, l'origen de la insatisfacció permanent i de certes neurosis que minen el nostre benestar emocional. Circular a aquesta velocitat vital és perillós per al nostre equilibri personal, perquè quasi no dediquem temps al que ens oferix gran satisfacció (aquest passeig, aquesta conversa relaxada, aquesta reflexió a fons i sense presses, aquest deixar passar dolçament el temps mirant l'horitzó...), per a la degustació i el gaudiment del que posseïm, del que no costa diners ni esforç, perquè ja és davant nostre: els objectes, els paissatges i els éssers humans que ens envolten. Però el perniciós és que les coses que aconseguim, lamentablement, de vegades deixen d'interessar-nos en la mesura que ja les posseïm, perquè passen a ésser objectes col·leccionats, els devorem o els arraconem sense gaudir-los en tota la plenitud. I el pitjor és que en molts casos mantenim la mateixa actitud amb les persones: el costum i la rutina fan que els éssers estimats perdin la capacitat d'estimular-nos, de sorprendre'ns, i passen a ésser gairebé un element inert més de tot el que ens envolta. I només percebem la importància dels nostres familiars i amics quan ens falten. En això no canviem, per molt que transcorrin els anys.
La contemplació, un agradable fre.
Aquesta desraó de la velocitat vertiginosa que alguns imprimim a les nostres vides pot tenir un contrapunt en la mesura que siguem capaços de frenar amb temps, d'aturar-nos per a contemplar. I les vacances són una gran oportunitat per a entrenar-se en esta saludable pràctica. Contemplar és redescobrir coses i persones com si fós la primera vegada que les veiem i sentim, adonar-se del món exterior, entrar en contacte sensorial profund amb objectes i éssers, aquí i ara: el que veig, sento, toco, oloro, palpo, assaboreixo... Però també podem aplicar la contemplació al món interior. El que sento a la meva pell, les tensions musculars, els moviments, les manifestacions físiques dels sentiments i emocions, les sensacions de molèstia o les agradables. Aprofitar les vacances per a redescobrir la vida és la millor forma de recuperar tant de temps perdut en aquest viatge de tensions i esforços rutinaris que no ens porta enlloc. Perquè la felicitat i l'equilibri personal són dins de nosaltres, i hem de treballar per a descobrir-los i alimentar-los, amb l'ajuda de tot el que ens envolta: els paisatges, els objectes, els animals i, sens dubte, el principal: les persones.
Estratègies per a la contemplació:
Vegem uns senzills exercicis a practicar per vacances. La contemplació, com a element necessari per a l'equilibri emocional i la salut mental.
Escoltar el propi cos. Comença per estirar-te a terra, a l'aire lliure o a casa. Tanca els ulls i posa’t en contacte amb el teu cos. Estàs còmode? Mira si pots posar-te encara més còmode, canviant la teva posició. Ara prèn consciència de la teva respiració. Perceb tots els detalls de la teva respiració. Sent com l'aire es mou a través del teu nas o boca i coll avall, i dins dels teus pulmons. Nota ara com hi ha pensaments i imatges que interferixen i es creuen amb les sensacions físiques de la teva respiració. No detinguis els pensaments i centret en la teva respiració. Quan la teva atenció comenci a perdre's, torna a enfocar-la cap a les sensacions físiques de la teva respiració. Para ara atenció al teu cos. De quines parts som conscients? I de quines en som menys? Un moviment, un sentiment, una imatge, poden desenvolupar-se a partir d'allò on estàs enfocant l'atenció. Permet aquest canvi sense interferir-lo. Deixa el teu cos fer el que vulgui i permet que succeeixi el que vulgui succeïr. Continua cinc o deu minuts i fixa’t què ocórrer a partir d'aquest enfocament de la teva atenció.
Escoltar el que ens envolta. Mira al teu voltant i adona’t de tot el que t'envolta. Posa’t en contacte amb cada cosa i permet que cada una et parli d'ella mateixa i de la seva relació amb tu. Prent-te uns minuts per permetre que les coses del teu entorn et parlin. Atén aquests missatges. Podràs adonar-te de l'efecte que et produïxen aquelles coses quan abans no te n’hauries adonat i fés el teu ambient més còmode i amable. Els objectes personals, la roba, els mobles, els paisatges urbans habituals esperen que els redescobrim i els contemplem. I que dimensionem tota la capacitat de significació que han tingut per a nosaltres i per a altres persones.
Redescobrir les persones. Comptant amb la seva aprovació, posa’t davant d'algú molt pròxim a tu i mira’l a la cara durant uns minuts, tractant de percebre en tota la seva integritat física aquesta persona. Adona’t dels seus trets, formes, pell i textura, ulls, boca, cabells, gestos. Pregunta’t què saps realment d'aquesta persona. Si la coneixes o si simplement creus que la coneixes. Si saps les seves preferències, els seus pensaments, les seves habilitats, les seves virtuts, els seus defectes. Rebobina i, fent una ullada als records, rememora com va aparèixer a la teva vida, i de quina manera aquesta trobada pot haver incidit en la teva forma de ser i la teva vida. Pensa què voldries dir-li si aquesta fós l'última oportunitat de fer-ho. Valora si mereix la pena deixar per a un altre moment, que potser no arribarà mai, transmetre-li aquestes qüestions importants que algun dia hauries de comunicar-li.
-
Extret de la Revista Consumer
