Escrit per: Iolanda Anglès
-
Estic llegint un llibre que ja té molts anys però que considero tant vigent com molts altres d’actuals. Es diu “Les teves zones errònies”. N’havia sentit parlar molt però no m’havia decidit; ara hi he entrat de ple. Hi ha molta gent a qui no l’hi entusiasmen els llibres d’autoajuda i potser és perquè decideixen que ja han assolit el seu nivell màxim d’autoconeixement i autocontrol. Res més incert: la perfecció no existeix, només hi tendim sempre. Per tant sempre hi ha quelcom a aprendre o a millorar de nosaltres mateixos.
Hi ha punts del llibre que em serveixen, n’hi ha que no tant. Però no s’ha d’engolir i creure tot en un llibre d’autoajuda, sino ser selectiu. Ahir, abans d’adormir-me, llegia sobre els prejudicis i com ens immobilitzen. Res més cert: aprenem tant ràpid a dependre dels altres: a necessitar la seva opinió, a no fer coses que puguin sortir de la ‘normalitat’; a dir, pensar, sentir, vestir-nos, parlar, mirar, de manera que als altres els sigui agradable, que al final acabem adonant-nos que la nostra vida és rutinària i avorrida, que no té substància perquè tenim prejudicis absurds. Pors que ens immobilitzen i desautentifiquen.
Ahir llegia que no hi ha res més viu que llençar-se a un nou projecte: sempre és incert, per tant insegur, però ens fa evolucionar. Viure amb seguretat absoluta ens acosta a la mort; en canvi aprendre a viure sentint-se segur d’un mateix però envoltat d’inseguretat, prenent riscos, ens acosta més i més al sentit de la vida.
Hi ha punts del llibre que em serveixen, n’hi ha que no tant. Però no s’ha d’engolir i creure tot en un llibre d’autoajuda, sino ser selectiu. Ahir, abans d’adormir-me, llegia sobre els prejudicis i com ens immobilitzen. Res més cert: aprenem tant ràpid a dependre dels altres: a necessitar la seva opinió, a no fer coses que puguin sortir de la ‘normalitat’; a dir, pensar, sentir, vestir-nos, parlar, mirar, de manera que als altres els sigui agradable, que al final acabem adonant-nos que la nostra vida és rutinària i avorrida, que no té substància perquè tenim prejudicis absurds. Pors que ens immobilitzen i desautentifiquen.
Ahir llegia que no hi ha res més viu que llençar-se a un nou projecte: sempre és incert, per tant insegur, però ens fa evolucionar. Viure amb seguretat absoluta ens acosta a la mort; en canvi aprendre a viure sentint-se segur d’un mateix però envoltat d’inseguretat, prenent riscos, ens acosta més i més al sentit de la vida.
.
