Article escrit per Victoria Sau, Amelia Valcárcel, Celia Amorós, Teresa Gisbert, Rosa Cobo, Inmaculada Montalbán i Alicia Miyares. Diari El País.
-
A ningú li agrada parlar de la prostitució, ni tampoc que es faci visible en les nostres vides. No obstant això, moltes persones que no la contemplen en l’horitzó del desitjable per a elles mateixes, no tenen objeccions a manifestar que la prostitució pugui ser una manera de vida per a algunes “dones” i una manera d'oci per a molts homes. Ara bé, és la prostitució una opció vital semblant a qualsevol altre treball?
-
Certament és una manera de vida per als “empresaris del sexe” que busquen la normalització legal i social dels seus diners. Perquè no hauríem d’oblidar que la prostitució és el tercer negoci en beneficis i que una part substancial d’aquest negoci reposa en “l’economia criminal”. Està comprovat que al voltant del món de la prostitució es produeïx un augment del tràfic de drogues, la delinqüència i altres delictes.
-
També la prostitució és la manera de vida de les màfies que trafiquen amb dones. És un fet que prostitució, tracta i tràfic de dones estan íntimament relacionats. Les dades són persistents i adonen de quin és el mapa d’origen i social d’aquestes dones: a Espanya més del 90% de les dones dedicades a la prostitució són immigrants en situació irregular; més de mig milió de dones i nenes són víctimes d’aquest fenomen. Aquesta única dada, el volum de tràfic d’éssers humans, serveix per a desbaratar qualsevol pretensió d’honorabilitat “per a traficants i empresaris del sexe”. Avui sabem que sense tràfic de dones la prostitució a Espanya no seria un negoci. Poques són en el present les dones espanyoles abocades a la prostitució per vulnerabilitat o exclusió social. La realitat és que, quan en una societat augmenten els espais d’igualtat i el nivell de vida, disminueïx dràsticament el nombre de dones del propi país que es dedica a la prostitució.
-
-
Vulnerabilitat, marginació i pobresa són les causes que duen a la prostitució, no les seves conseqüències. La prostitució cursa amb la feminització de la pobresa. Les dones del tercer món vénen als nostres països per la pobresa dels seus. Vénen al primer món, encoratjades o enganyades per les màfies de traficants, per a millorar la seva vida i, no obstant això, acaben dintre de la prostitució com horitzó vital. La majoria no surten d’aquest món també per la pobresa, perquè han de mantenir i cuidar a la seva família, perquè han de pagar deutes a qui les està explotant. Busquem on busquem és el rostre de la pobresa i la indefensió el que podem veure en els de totes aquestes dones explotades i traficades. Regularitzar la prostitució les ajudaria? Holanda i Alemanya que han optat per això estan comprovant que el tràfic i la prostitució clandestina s’han intensificat. Per tant, si el que es vol és ajudar a aquestes dones i no el tornar respectables a les màfies, que no sembla un objectiu seriós de política alguna, el que ha de fer-se és realitzar programes d’inclusió social, abordar polítiques d’igualtat que frenin o evitin la vulnerabilitat, pobresa i marginació. Aquest és el món real.
-
Però a més, el fet que la prostitució existeixi, no vol dir que hagi de seguir existint. Anem al millor dels mons possibles: pot argumentar-se que en un món ideal, sense explotació, sense tràfic, algunes dones podrien lliurement voler prostituir-se. Ara com ara aquest món no existeix ni duu aspecte. Però encara si s’arribés a tan improbable marc, caldria recordar que no sempre el consentiment legitima una pràctica, ni de bon tros la converteix en un treball. Les màfies, però també algunes persones ben-intencionades, insisteixen molt en la vinculació de consentiment i treball. No està de més recordar que això és una fal·làcia. Mai que una manera de vida sigui triada suposa que aquesta manera de vida sigui automàticament desitjable.
-
-
Pot, per exemple, un individu lliure desitjar ser esclau? No podem descartar-ho. Converteix això a l’esclavitud en una pràctica recomanable? Segur que no. L’esclavitud va ser abolida i quan això va succeïr molts esclaus van plorar. No sempre consentir o fins i tot voler legitima el que es fa ni a qui ho fa. El consentiment no converteix en treballs a una gran varietat d’activitats. La prostitució no és cap bon model de relació laboral, ni de relació entre homes i dones. Si fins i tot ho prenguéssim per un instant de debò, quin model de relació laboral seria? Un que col·lisionaria frontalment amb la nostra normativa en matèria de drets laborals. Caldria acceptar aquest treball quan no aparegués un preferit en primer lloc? Tindria cursos de formació i reciclatge? Aquestes preguntes poden provocar fins a un somriure, no obstant això, són severes i pertinents. Els treballs són així.
-
Hi ha un estigma i ningú pot negar-lo, però qualsevol regulació enviaria a la societat un missatge equivocat, perquè contindria una dimensió pedagògica. La llei educa a la ciutadania. Desitgem educar a les nostres filles i fills que la prostitució és una activitat acceptable? Desitgem transmetre’ls que comprar o vendre’s és un model pertinent de relació entre els sexes? Podem desitjar això i alhora mantenir la noció mínima de ciutadania i igualtat? Aquest breu repàs ens duu a compartir les conclusions de l’informe proposat per la Comissió Mixta Congrés-Senat dels Drets de la Dona. Sembla bastant encertat i prudent que aquesta Comissió, que ha escoltat tots els arguments i escoltat totes les posicions, s’hagi decantat per rebutjar que la prostitució sigui una manera de vida desitjable i acceptable.
