Escrit per: Iolanda Anglès
-
El dia abans sempre programo mentalment com serà l’endemà. Decideixo quins moments dedicaré a l’oci i quins a resoldre coses necessàries del dia a dia. Viure tranquil i sense deixadesa requereix certa organització mental i capacitat per no caure en la peresa. Quan la ment està endreçada, quan el dia a dia està organitzat, tot funciona més bé, les coses flueixen, deixem de sentir que anem contra-corrent i guanyem qualitat de vida. Per això no comprenc qui exhalta la mandra, el no fer res i ho eleva a la màxima potència. Però tampoc comprenc qui és tant organitzatiu que no tolera que hi hagi espai per als imprevistos. No som éssers solitaris; pertanyem a una xarxa familiar, d’amistats, laboral, on hi conviuen altres persones que poden reclamar-nos atenció o ajuda, com nosaltres podem reclamar en certs moments.
Però, fins on arriba la nostra responsabilitat envers els altres? Jo diria que fins on aquests imprevistos ens permetin mantenir el nostre ordre mental diari. Si anem més enllà ja no podem donar als altres el millor de nosaltres mateixos ni la qualitat d’atenció que ens reclamen. No hauriem de demanar coses que, per obtenir un benefici propi, poguéssin perjudicar als altres.
A vegades es fa difícil saber on són els límits de les perones que tenim al voltant, per això la comunicació i la paraula són les millors eines que tenim els humans. Si parlem no hi ha malentesos. Si suposem ens podem equivocar.
És decisió de cadascú la quantitat d'espai diari que deixa a l’imprevist.
Però, fins on arriba la nostra responsabilitat envers els altres? Jo diria que fins on aquests imprevistos ens permetin mantenir el nostre ordre mental diari. Si anem més enllà ja no podem donar als altres el millor de nosaltres mateixos ni la qualitat d’atenció que ens reclamen. No hauriem de demanar coses que, per obtenir un benefici propi, poguéssin perjudicar als altres.
A vegades es fa difícil saber on són els límits de les perones que tenim al voltant, per això la comunicació i la paraula són les millors eines que tenim els humans. Si parlem no hi ha malentesos. Si suposem ens podem equivocar.
És decisió de cadascú la quantitat d'espai diari que deixa a l’imprevist.
